Eugenio, l'humorista

Abans de tot, voldria explicar el contrast entre “semàntica” i  “pragmàtica” i dir les definicions de fonètica i sintaxi.

La semàntica és el significat prototípic d'un terme i, la pragmàtica, en canvi, és l’ús que fem de la llengua en situacions reals. Pel que fa a la fonètica, és la ciència que estudia els sons de les paraules. Per últim, la sintaxi és la part de la gramàtica que estudia les combinacions de les paraules de manera que una frase tingui sentit.

A continuació, escriuré un parell d’acudits del mestre Eugenio i els analitzaré breument.

1. Un hombre que va caminando por la calle, al cruzarse con un chico le pregunta:

- Oiga, ¿la calle “Saboya”?

Y le contesta el chaval:

- Hombre, si anda dando brincos ¡claro que “saboya”!

En aquest acudit, l’Eugenio es basa en la fonètica i la pragmàtica per a fer-nos riure. La gent d’avui en dia és molt mandrosa, per així dir-ho, ja que col·loquialment sovint abrevien els sons que no els interessa i els uneixen amb d’altres per tal d’ anar més ràpid. En aquest cas es dóna el fet, ja que el jove interpreta el nom del carrer com a la pregunta: “¿la calle se aboya?” i li respon segons el que ell ha entès.

2. Aquí teniu el segon acudit.

En aquest acudit, cadascú entén una cosa diferent de la que li diu l’altre persona. Això no és degut ni a la sintaxi, ni a la semàntica, ni a la pragmàtica, jo crec que és degut a la fonètica. Cada persona ho deu haver pronunciat d’acord amb el seu parlar, de manera que la persona qui rep el missatge, el transmet malament. D’aquesta forma, cada cop la bola es va fent més gran i al final ningú no sap què ha dit el primer.

Aquí us deixo un video on l'Eugenio ens meravella amb alguns dels seus acudits!