Aquest any, els alumnes de quart d’Eso de l’escola Escaladei, hem de fer un curt com a treball de recerca. Ens hem dividit en dos grups de sis persones i uns altres dos grups de de set.

El nostre grup és format per: Laura Alcolado, Judit López, Marc Casajoana, Igor Moroz, Èric Romo i jo, Eric Peramos. El curt és un drama que es titula “Un últim record”. Jo sóc el director i el Marc Casajoana és el protagonista principal, que a la història es diu Oriol.

La trama no és gaire rebuscada. Tracta d’un home d’uns quaranta anys el qual està a punt de morir degut a una malaltia que pateix. Es troba al llit de casa seva, mirant un àlbum que li fa  recordar, mitjançant flashbacks, situacions positives i negatives de la seva vida. Finalment, decidirà "quedar-se" amb els bons records per poder morir feliç.

En la següent entrada, que faré al llarg del que queda de setmana, escriuré un resum més detallat de la nostra història. Avui només volia fer una petita introducció del tema acompanyada d'una breu sinopsi. Aquí us deixo un enllaç on podreu gaudir d'una explicació dels diferents personatges, i també introduir-vos a la història amb la primera escena del nostre curt.

Aquesta setmana, els alumnes de la classe de quart de Secundària hem rebut una notícia poc esperada, però no per això menys important. El nostre professor Xavi Fontich, ens ha confessat que fa relativament poc es va comprar una televisió, ja que no en tenia. A ulls externs, pot suposar una cosa normal tenir-ne una, a ulls del Xavi no.

En part, segons la meva opinió, té raó. En el món actual on vivim, rodejats de tot tipus d’aparells electrònics, des d’Ipods i mòbils fins a ordinadors i aparells més sofisticats, cal que algú ho vegi des d’un altre punt de vista perquè ens puguem adonar que aquestes màquines no són tan importants a la nostra vida. No tenir televisió no ho és tot, gràcies a altres aparells que ens acompanyen avui en dia, com per exemple l’ordinador, on trobem tot tipus d’informació, també podem estar al dia del que passa a la resta del món.

Vist des d’un altre punt de vista, tenir televisió facilita molt les coses en aquests temps. Disposes de les notícies actualitzades en qualsevol moment del dia, per no parlar de tots els programes lúdics amb que et pots entretenir i les coses que pots aprendre.

Són dues formes d’interpretar l’ús de la tecnologia d’avui en dia i, evidentment, ambdues formes han d’ésser respectades.

En aquesta coneguda pàgina podem trobar informació sobre la història de la televisió. D'aquesta forma podrem ampliar una mica més els nostres coneixements sobre aquest aparell tan important per a la majoria de nosaltres.

Avui, després de fer dos exàmens de competències bàsiques, un de Castellà i l’altre d’Anglès, hem fet també una prova de Català.

La prova estava dividida en dues parts, la primera d’elles tractava dels capítols que havíem de llegir del llibre “El vigilant del camp de sègol” i la segona era sobre els complements dels verbs.

Pel que fa a “El vigilant del camp de sègol”, ens han fet tres preguntes. A la primera havíem d’explicar què havia fet en Holden als dos bars on hi havia anat la nit després d’anar-se de Pencey. La segona feia referència a la conversació que havia mantingut amb el taxista sobre què feien els ànecs de Central Park quan el llac es gelava. La tercera i última pregunta consistia a explicar l’escena en que la Sunny, la prostituta, va a l’habitació d’en Holden.

En la segona part de l’examen, teníem un text on havíem de senyalar els verbs, els sintagmes nominals obligatoris i no obligatoris i altres complements. A continuació. Havíem de classificar els verbs depenent de si eren zeroargumentals, monoargumentals, biargumentals, triargumentals o quatriargumentals.

Aquesta és una cançó d'un grup molt famós de rock, Guns n roses. Es van inspirar en el llibre de Salinger per fer-la: The Catcher in the Rye

Aquests dies, hem estat treballant el verb i els seus complements.

El verb és la paraula central de l’oració. És ell també qui tria els sintagmes nominals que hi ha a l’oració. Té tres condicions.

-        La primera condició és la de quantitat de SN: ·Zerovalent -> zero SN

                                                                                 ·Monovalent -> un SN

                                                                                 ·Bivalent -> dos SN

                                                                                 ·Trivalent -> tres SN

                                                                                 ·Quatrivalent-> quatre SN

-        La segona condició és la condició de significat i diu que tant el sintagma nominal com el verb han de tenir una relació de significat. Exemple: “El mar es menja un somni” -> Té una relació simbòlica.

-        La tercera condició, o condició de forma ens mostra que entre el sintagma nominal i el verb ha d’haver-hi una relació formal. Exemple: “Els nois estudia”-> No concorda en nombre. La frase correcta seria “Els nois estudien”.

En la següent entrada us explicaré la visió que té en Holden tant del director de  Pencey, com de la mateixa escola.

En Holden sempre diu que el director, i l’escola en sí, és molt hipòcrita, ja que ofereixen molt donant una bona imatge del centre i, en realitat, és més aviat una escola normal. La seva opinió és que, com més neta, més estilista i més bona imatge vulgui donar l’escola, realment és pitjor, ja que segons en Holden està més plena d’hipòcrites i lladres.

En general, té una mala imatge de tots els qui treballen al centre. L’únic que es salva és el professor d’història, tot i que al final de la descripció que fa tampoc el deixa gaire bé.

Aquest vídeo és un tràiler que van fer uns nois de la nostra edat suposo que per a un treball de l'escola.